Quina alegria tant gran! Veient tants i tants joves de tot el món en aquesta gran trobada amb el Sant Pare, i que de ben segur, aquest record tant bonic el portaran sempre en un petit racó del seu cor. I quan siguin grans i cada un d’ells en la seva història tinguin els seus problemes i les seves alegries, recordaran amb molta felicitat, que tots els joves que allà es van reunir, tenien tots un punt en comú, donar a conèixer al món que Jesús és viu, i que ells el volen al seu costat durant tota la seva vida.
L’altre dia caminant per el centre de Barcelona es podien veure tots els grups amb les seves banderes dels diferents països, com un gran testimoni d’uns joves que volen expressar el que senten. El que més em va agradar va ser aquesta alegria natural en les seves cares; joves que no necessiten de les drogues per ser feliços, joves que riuen i gaudeixen per tot, perquè el seu cor es net i sobre tot perquè estan vius, dintre de un món que per desgràcia molts joves estan com morts.
Demanem a Jesús que els guiï sempre en el seu camí; que sàpiguen ser el mirall per molts joves que no han tingut la sort de trobar a Jesús o que ningú els ha ensenyat els valors humans que no son altres que els valors cristians; i jo penso que si algun dia tota aquesta altra part de la joventut descobreix “l’amor al proïsme” , “la solidaritat” “el respecte a les altres persones” i “el acceptar sense violència les diferents opinions de cadascú”, és llavors quan aniran despertant d’aquest somni malaltís que els impedeix gaudir de veritat de tots els anys de joventut que només es tenen una vegada.
Que Jesús els ajudi a aconseguir-ho¡
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez