Avui penso amb molta pena, en tota aquesta manca de menjar que esta succeint en el continent Africà, degut a aquesta temporada llarga sense pluja i que esta provocant milers de morts per la manca d’aliments necessaris per tots els éssers humans.
Quan veiem les imatges per la “tele”, ens provoca a tots nosaltres un impacte molt gran, però al cap d’una estona ja ho hem oblidat perquè l’anunci d’alguna altra noticia esdevinguda al moment, ha fet un esborrall en la nostra memòria.
Tornant a l’Àfrica, tots diem el mateix-“Que hi podem fer”?. Jo crec que tots nosaltres, directament podem fer molt poca cosa, però de totes maneres hi ha una cosa que jo penso que és la més important que podem fer, demanar amb tot el cor a Nostre Senyor que il.lumini a totes les persones “que sí poden fer quelcom”, per alleugerir tant de patiment i misèria, com son tots els governats de tot el nostre planeta. Un altre cosa que jo penso que podem fer, es fer algun donatiu “si es que el podem donar”. I el que sí podem fer tots plegats, com una autèntica família cristiana que som, és ” l’acolliment”; quan alguna d’aquestes persones pot escapar-se d’aquell infern de misèria i malalties i pot arribar a les nostres terres, saber veure en cada un d’ells, un veritable germà, el qual no ha tingut la sort de néixer com nosaltres en un país a on no ha faltat mai l’aigua, ni un tros de pa per poder menjar; i encara que ens queixem, i moltes vegades amb raó, hem de pensar que en aquesta part de l’Àfrica, és tanta la manca de tot el necessari per viure, que nosaltres només podem donar gracies a Déu, malgrat que ens sembli que ho estem passant molt malament.
Penso molt esperançada en que aquesta crisi de manca de treball, algun dia passarà i tots tindrem més treball i ens sentirem molt contents, de que moltes persones que no podien menjar, ni rentar-se, ni anar al metge, hagin refet la seva vida en mig de tots nosaltres.
I acabo amb una frase que he trobat en el llibre “Discursos Cristians” de Soren Kierkegaard. Diu així:
“La veritable grandesa és la grandesa cristiana, en la qual ningú no esta per sota els altres”
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez