El Nostre Pare del Cel, quan ens va modelar i va pensar en nosaltres con a éssers humans, ens va diferenciar molt dels altres animals, especialment dels més ferotges. En els animals ferotges els va posar unes dents molt afilades i unes ungles llargues i esgarrapadores per a poder defensar-se de l’atac o l’agressió d’un altre animal en les selves o paratges a on solen viure. Nosaltres els humans no tenim ni unes dents tant afilades ni unes ungles per clavar-les a ningú; tampoc Nostre Senyor no ens va posar cap pistola a les mans ni cap paquet d’explosius per fer volar tot el quens molesta.
El Nostre Pare del Cel ens va posar unes cordes vocals que donen sortida a les paraules, per poder dialogar després d’haver raonat, i així d’aquesta manera arribar a un acord amb les demés persones, per poder tenir en el nostre planeta una existència pacífica i compartida entre tots, perquè per això som tots germans i ens distingim de les bèsties en que elles tenen instint i nosaltres raonem.
Això se li va oblidar de pensar , en aquest ciutadà nòrdic, el qual, ha causat tanta desgracia! I un gran nombre de morts inútils en tant jovent que tenien un llarg futur per davant. Es molt trist quan veiem, que encara existeixen persones amb aquesta falta de “Saviesa Natural” la qual no s’adquireix amb coneixements humans ni científics; solament ens la pot donar “Déu Nostre Senyor” si li demanem de tot cor. Tenir coneixença del bé i del mal és bàsic per la convivència humana i jo crec que només es pot arribar a una veritable pau, si aquesta saviesa que ens ve de Nostre Senyor, fa un dia impacte en tots nosaltres.
Desitjo de tot cor que Jesús aculli en la seva llum a totes aquestes persones que han passat a la vida plena, i també li demano, que la persona que ha actuat d’aquesta manera tant inhumana, pugui veure un dia, que les coses no s’aconsegueixen amb la violència i el dolor; i com diu sempre un gran amic nostre “no donar mai a ningú per perdut”, potser algun dia amb l’ajuda de Jesús se n’adonarà que tot aquest jovent no es mereixia acabar la seva vida terrenal d’aquesta manera, ja que el Nostre Creador ens va donar la veu i les paraules per dialogar, i arribar sempre a acords que portin a aquesta existència pacifica, que tant necessita tota la humanitat.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez