Avui el meu pensament va dirigit a tots aquests éssers humans que en el seu pas per aquí a la terra, han deixat en les seves obres i en els seus fets, unes petjades d’amor i generositat envers al proïsme, a la vegada que també han viscut amb una coherència total el camí de Jesús, sabent acollir en el seu cor l’ajuda i la gràcia de Nostre Senyor i així d’aquesta manera han arribat a ser aquests sants i santes, models a seguir per tots nosaltres en el nostre millorament personal.
L’altre dia en la visita al “Santuari de La Gleva”, el mossèn d’aquella parròquia ens va parlar de” Santa Catalina de Siena” una santa de caràcter ferm que mirava sempre endavant i sense por i que no tenia cap prejudici en dir el que pensava per millorar o solucionar quelcom problema que considerava injust. En certa ocasió va arribar a escriure cartes al Sant Pare fent-li unes recomanacions que va considerar oportunes.
I pensant amb tot això, cada dia me n’adono més, que la única manera que hi ha per millorar i canviar una mica aquest món i aquesta societat amb tantes injustícies, es la de canviar cada u de nosaltres amb tot el que fallem i que segurament es molt, i el pitjor es que moltes vegades no ens n’adonem de les nostres fallades.- Si algun dia es produeix aquest canvi en cada u de nosaltres, les parts grises del nostre interior es transformaran en llum transparent i el món sencer s’omplirà de llum, que a la vegada apaivagarà la fam, la violència i tot el mal que fluctua en l’ambient.
Se que tot això que estic escrivint es com un somni gairebé impossible, però si moltes persones santes han arribat en aquesta plenitud d’amor, demanem-li tots nosaltres a Nostre Senyor que siguem sempre molt humils per reconèixer a cada moment totes les nostres fallades, i amb l’ajut del Esperit Sant saber aixecar-nos en el nostre camí, mirant sempre endavant i sense por, com va saber fer: “Santa Catalina de Siena”
Mª. Carme Giménez