Avui m’he llevat pensant en el paper que els laics fem
en el servei a la nostra comunitat, en les diferents tasques que procurem
desenvolupar, però que tenen totes un mateix fi, arribar a fer-ho el més bé possible
i amb una il·lusió renovada cada dia
perquè no es converteixi en una monòtona rutina que faci de les nostres
persones uns mal instruments d’aquest Jesús que ens envolta i que el portem
tots dintre el cor.
Ell és
en realitat el que fa totes les feines i s’ajuda de tots els fidels que malgrat
el petit i pecadors que som, per la glòria de l’Esperit Sant procurem que això
es realitzi el més bé que sigui possible.
Si un laic ajuda a donar la comunió, no la dona ell, la dona Jesús a
través dels nostres cossos humans enfortits per l’Esperit Sant. Si fem
catequesi, Jesús ens transmet els seus ensenyaments a través de la nostra
paraula, perquè arribi en aquests infants i puguin assimilar tot el que Jesús
els vol dir. Si estem en el grup de Caritas i repartim aliments, també és Jesús
que com va fer en la multiplicació dels pans i dels peixos, omple aquests
cistells, vessant amb aquesta tasca tot l’amor que sent per tots nosaltres.
I així
penso que podria anar enumerant tots els serveis de la nostra comunitat, i que
només Jesús és l’únic capaç d’organitzar, de repartir i d’ensenyar, perquè Ell
com tots sabem prou bé, és l’únic i veritable camí per el qual hem de passar
tots nosaltres i acceptant amb tota la humilitat, la nostra petitesa, pensant
que sense Ell res del que fem podria ser realitzat, perquè si traiem l’amor que
és Jesús mateix, tots els serveis quedarien enfosquits.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez