Moltes vegades ens queixem de què els nostres infants
a la catequesi, es belluguen, parlen, riuen i costa molt de què ens prestin
l’atenció que “nosaltres voldríem”, i llavors pensant en aquestes dues paraules
últimes “nosaltres voldríem”, jo em pregunto perquè no pensem en ells, i no en
nosaltres? Perquè si pensem en els nens i nenes ens adonarem que el més segur,
és que nosaltres faríem el mateix; després de sis hores de classe asseguts en
una taula, prestant molta atenció a tot el que s’està explicant, nosaltres hem
d’entendre que la catequesi ha de ser a la vegada alegre, divertida i molt
creïble, perquè aquest camí de conèixer a Jesús no se’ls faci monòton i avorrit
i també saber-nos situar en la seva edat i en la seva manera de pensar, i aquest
camí l’únic i veritable es convertirà en una fe lluminosa en el cor de cada un
d’ells.
Ahir
després d’un breu diàleg entre tot el grup, ells els infants, van arribar a la
conclusió de què només demanaran per a ells una joguina, l’altra joguina que
demanaran, serà per un de tants nens i nenes que per culpa de la crisi, la seva
carta només arribarà a mans d’aquests reis d’orient si ells els seus amics, fan
de missatgers perquè això sigui possible.
Ells
han entès el missatge, el de què ens hem d’estimar uns als altres i malgrat les
seves bellugadisses, i les seves ganes de riure i parlar, no volen que cap nen
es quedi sense una joguina, i sigui en el “cole” o a Creu Roja que és on fan
aquest servei, tots els infants rebran un obsequi d’aquests Mags de l’Orient
que un dia van portar també els seus presents a Jesús i que en memòria d’aquest
fet i perquè tots ells són amics de Jesús, cap nen quedarà sense el seu joguet
en aquesta diada d’il·lusió i d’esperança en un futur millor, com és la diada
de reis.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez