És esgarrifós de pensar, moltes de les coses que
sovint fem sense tenir en conta les conseqüències en que els nostres actes,
poden afectar a molta gent ocasionant la desgràcia i la desolació en un moment
donat.
Em
refereixo a un cas concret, que no pot ser d’altre, que aquest incendi de efectes
tant destructius, que s’han propagat de ple en tot l’Alt Empordà. Un lloc d’una
bellesa majestuosa , on s’ajunten mar i muntanya, fen de tot el territori, un
dels trossos més bonics de la nostra Catalunya estimada.
Ser
responsables dels nostres actes, i actuar en maduresa, correspon a tothom, tant
si som creients, com si no; si som creients a part d’ésser conseqüents amb les
nostres accions de cada dia, per evitar mals irremeiables, també hem de pensar
en que l’amor que predicava Jesús envers el proïsme, comporta el no voler que
passi cap desgracia a ningú, ni física, ni moral, ni econòmica. I si no som creients, només per una ètica
aclaparadora en poder conservar tot aquest patrimoni que la naturalesa ens
dona, com el regal més apreciat que existeix; només per tot això, jo penso que
hem d’ésser conseqüents en el que fem a cada moment del dia.
M’agradaria
també pensar que aquests cents de cigarretes que s’han trobat en el lloc on ha
començat l’incendi, no han sigut llençats de manera intencionada, sinó amb una
actitud d’irresponsabilitat que ha ocasionat en aquest cas quatre mort, molts
ferits i una magnitud de destrossa en masies i en ramats de bestiar.
Demanem
com sempre a Jesús que ens ajudi a tots, a tenir una mica més de cura en tot el
que fem, per petit que sigui; i que la seva llum ens condueixi per el camí que
hem de recórrer, donant el millor testimoni que tant necessita el món en que
vivim.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez