Aquest matí, quan ens hem llevat, una tràgica noticia
ens ha commocionat a tots. Ha mort en Toni Nadal, víctima d’un accident quan
feia una travessa per una de les seves estimades muntanyes. L’home del temps,
l’home jove que tenia un encant especial, doncs el seu somriure i el seu amor per les muntanyes i per tota la
geografia en general et feia encomanar
tota la il·lusió per la natura que rodeja els nostres pobles i ciutats i ens
acarona amb el seu mantell verd inigualable.
Per
això el meu pensament aquesta setmana es centra
en que tot el que fem, ho hem de fer amb la màxima il·lusió i amor, per
petit que sigui el nostre treball o servei.
Els
companys d’en Toni Nadal i tots els que han treballat colze a colze amb ell, a
part de fer mil elogis de la seva intel·ligència i capacitat de treball; deien de com feia les
coses, de l’amor que hi posava en les seves explicacions geogràfiques, que feia
que il·luminessin tot el seu treball.
Ara
s’ha acabat el curs, però quan comenci l’altre, demanem a Jesús que ens ajudi
per fer-ho tot amb il·lusió renovada, amb molta esperança i amb comunió d’amor
amb els nostres companys i companyes compartint entre tots, idees noves per
millorar-ho tot.
Desitgem
un bon cel a Toni Nadal, així com a tots els nostres coneguts i amics que
últimament també s’han encaminat cap al Pare; i els que quedem encara aquí, que
sapiguem ser uns bons testimonis de Jesús, en tot el que Ell ens va encomanar,
una vegada va deixar de caminar per la terra, però que de totes maneres va
quedar per sempre més, en el cor de cada un de nosaltres.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez
