Si algun dia teniu l’ocasió i una mica de temps per
recrear-vos , us recomano que us arribeu fins a Oristà, un petit poble del
Lluçanès a on hi trobareu l’Església de Sant Andreu, que és una meravella, per
la seva originalitat, ja que part d’aquesta Església d’origen romànic es va
trobar a sota de la que ja hi havia, i tot el que s’hi va trobar és d’un valor
històric incalculable.
En
aquesta Església també hi trobareu un museu a on el Mossèn de la parròquia,
guarda i exposa objectes pertanyents al món de la ceràmica, els quals són
donacions i troballes atribuïdes a diferents segles d’història;- de veritat que
val la pena de visitar.
En
aquesta Església vàrem celebrar al voltant de l’altar, l’Eucaristia, presidida
per Mn. Joan, i rodejats d’unes parets de pedra com les catacumbes i que ens va
fer pensar a tots amb els primers cristians, i a on tots i totes ens hi vam
trobar com “peix a l’aigua”.
Per
això el meu pensament aquesta setmana, vola cap a aquestes terres del Lluçanès,
a on vàrem estar tot el grup de catequistes de la nostra parròquia, que com
cada any hem fet l’excursió de fi de curs, i que a part d’ésser una excursió
molt bonica, també i predomina un ambient de companyonia i d’amistat, que fa
sentir-nos una gran família, i això jo crec que és el més important en una
comunitat.
Doncs
seguint amb l’excursió, també us diré que vàrem dinar al poble de Perafita, a
on va néixer la nostra amiga i companya Maria Erra, i la que juntament amb el
seu marit l’Anselm ens fan de guies turístiques a totes les excursions de la
catequesi, i us asseguro que cada any es superen més en quant a la qualitat de
tots aquests paratges meravellosos que ens fan descobrir a tots nosaltres.
Després
d’un dinar molt bo i molt bé de preu, s’ha de dir tot, doncs no estan els temps
per gastar molt! vàrem arribar a l’Ermita de Lourdes de Prats, a on i vam fer
una pregària i un cant a la Mare de Déu, la qual al costat dret del altar i té
una pedra que va ser portada de Lourdes de França i a on la Mare de Déu es va
aparèixer a la Bernadette.
I
després, cap a mitja tarda vam tornar
cap a casa amb les piles carregades, i amb moltes ganes de tornar a començar un
nou curs, un cop hagi passat l’estiu, tenint sempre en el nostre pensament
aquests paratges tant bonics de la nostra Catalunya i sabent en tot moment que
anem on anem Jesús i la Mare de Déu estan amb nosaltres, i en tots els racons
del nostre país.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez