Aquesta setmana llegint l’article del Papa Benet XVI
en el full dominical d’aquest passat diumenge, m’ha fet pensar, que tal com diu
el Papa, tots els apòstols eren molt diferents en quan a la procedència i a les
idees personals de cadascun i que l’únic que els unia era que tots ells eren
jueus creients, observadors de la llei i que esperaven la redempció d’Israel.
I
llavors el meu pensament aquesta setmana es basa en les persones que formem les
comunitats parroquials, en la nostra Església de Terrassa, i que també hi ha
molta gent de diversa procedència i d’idees molt diferents, però que també com
els apòstols ens uneix una cosa, voler seguir a una persona “a Jesús”
També
m’ha fet pensar molt, que si dotze apòstols per la gracia de l’Esperit Sant,
van fer arribar el missatge de Jesús a tot el món amb la seva paraula i el seu
testimoni; - com és que nosaltres que som molts més de dotze, ens costa tant de
que la gent que no creu, o creu diferent que nosaltres, no vegi aquest
testimoni de fe i d’amor que els faci tenir ganes de conèixer a Jesús?-
Moltes
vegades penso que quan anem pel carrer o simplement ens trobem amb molts dels magribins
que viuen en el barri – ¿ perquè també ens és tant difícil que la nostra cara
tingui un somriure, que no hi hagi cap gest de menyspreu o d’indiferència cap a
aquell ésser humà només perquè les seves creences i les seves costums no són
les nostres?-
Jo
crec que si donem simpatia, rebrem simpatia.
Si donem acolliment, rebrem respecte i ganes d’integració per part de
les persones nouvingudes, i si aconseguim fer-ho tot amb amor a tothom, rebrem
amor, no en tinc el més mínim dubte.
Perquè
com diu Jesús en l’Evangeli. “Doneu i
us serà donat”
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez