El sociòleg que expressava el tema ens feia el raonament de que en aquestes festes, es reuneixen famílies que només es veuen una vegada al any, i malauradament quan ho fan, beuen més del compta i això va derivant en una recriminació envers uns als altres de tots els problemes que hagin pogut sorgir en les seves famílies, oblidant-se totalment del veritable motiu per el qual es reunien, que no és altra que el naixement de Jesús, “La gran festa de la humanitat”, que ens hauria de donar amor i esperança, per ser tots molt més millors del que som.
Per això penso amb tristesa en aquest fet tan lamentable, el qual ens fa veure una cara del nostre món molt gris, en que les enveges i els odis fan allunyar tot l’amor que ens hauríem de tenir uns amb els altres.
De totes maneres, penso també amb joia i esperança en altres trobades de Nadal, com pot ser “la missa del pollet” en la que si Déu vol ens trobarem amb molts infants i amb les seves famílies, en la qual units a la comunitat pregarem tots junts, i li demanarem al “Nen Jesús”, aquesta convivència tan necessària per tots nosaltres on l’amor i la pau ofeguin els odis i les rancúnies i sapiguem ser tots plegats, aquest Evangeli per tanta gent que prescindeixen olímpicament de Jesús, i la seva vida es basa només en el tenir i el consumir, i llavors “passa el que passa“.
-Que el nen Jesús ens ajudi a tots, i les festes de Nadal brillin amb un amor tan gran com l’estrella més lluminosa del univers.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez