Avui penso en el contrast que hi ha amb dues generacions molt diferents, però molt entranyables les dues. Una és la generació infantil; aquest privilegi tan gran i tan important que tenim tots els catequistes, de poder integrar-nos durant una hora a la setmana, amb tots aquests nens plens de vitalitat, d’alegria, de ganes de riure; i a vegades no saben ni de que riuen; però la seva sinceritat quan et diuen el que pensen, o els seus ulls brillants quan et parlen de Jesús, només per això val la pena ser catequista, encara que moltes vegades estiguin molt esvalotats; és per això que penso, que ara, que ja estem a Nadal, “el gran misteri del Naixement de Jesús” i a on uns savis d’orient “els Reis Mags” li van portar els seus presents, jo crec que li podem demanar al nen Jesús per tots els nens i nenes, un regal molt especial, i és ni més ni menys, aquesta llum de la saviesa que penetri en el cor de moltes persones joves i de mitja edat, per oferir-se com a catequistes. No és difícil fer-ho, només és necessita saber transmetre tot el que tens dintre del cor, i us asseguro que amb l’ajuda de Jesús i el que ens explica el Mossèn no hi ha res més fàcil.
L’altre generació de la que us parlava, és la de les persones molt grans i que estan soles degut a moltes circumstàncies de la vida. Avis que necessiten parlar amb algú, que necessiten anar al metge acompanyats perquè no s’aclareixen amb la medicació, o simplement necessiten sortir a donar una volta i gràcies a les persones voluntàries poden fer totes aquestes coses. També els hi brillen els ulls quan et parlen i veuen que els escoltes, i no els hi dius que són pesats; també estar amb ells és tot un privilegi doncs us ben asseguro que “reps més d’ells que no pas el que tu els dones”.
També en aquest Nadal com ja he dit abans podem demanar al nen Jesús que surtin voluntaris per anar una hora a la setmana amb qualsevol avi o àvia que ho necessiti; perquè la seva companyia és la il-lusió setmanal que l’ajuda a viure i que es converteix molt aviat amb una gran i bonica amistat.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez