Aquest matí un fet bastant usual en aquest temps m’ha fet pensar en dues coses a la vegada que us explicaré en quatre pinzellades. Feia molt fred i molt vent i un banc de davant de la plaça, es trobava guarnit per dues mantes les quals feien notar que algú estava dormint o havia dormit aquella nit. Mn. Joan es va interessar de seguida per la persona que estava allà i per el seu problema . Era un noi jove que el únic llit que tenia era el banc de la plaça.
Malauradament no és l’únic cas en una gran ciutat; i la nostra s’ha fet ja molt gran i m’ha fet recordar en una gran necessitat, “el famós alberg de la nostra ciutat”, que com diem en català “el més calent del projecte encara és a l’aigüera”, però com que és Nadal i Jesús mai ens falla, tinc l’esperança que algú dels que ho han de fer, tindrà una llum especial, i amb l’empenta d’uns i d’altres al final veurem realitzat aquest projecte, que tanta gent el necessita “com el pa que menja”.
Per altra banda veien això també he pensat en una persona, el nostre sagristà “que al cel sia”, i en una part molt bona que ell tenia. Sempre estava al costat de totes les persones que no tenien res i els hi donava tot el que ell podia, encara que aquell dia ell no tingués res per menjar. Una vegada va organitzar en un local tot un habitatge per una família que estava al carrer, i a vegades, totes aquestes coses que ell feia amb tot el cor, li provocava molts problemes. Però ell tirava endavant, volia seguir el camí de Jesús, anava a la directa i passava de la burocràcia, sense importar-li les crítiques ni els prejudicis socials. Jo crec que malgrat les seves limitacions i els defectes que pogués tenir com qualsevol ésser humà, va ser un bon instrument de Déu i s’ha emportat cap al cel una bona motxilla de bondat, d’humilitat i d’un immens amor al proïsme, que vol dir un immens amor al nostre Pare del cel.
Demano amb tot el cor a Nostre Senyor que li doni tota la llum i la pau que només Déu ens pot donar i que tots nosaltres sapiguem també ajudar a qui ho necessiti amb el mateix amor que el José ho va fer en aquest món.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez