En aquests dies si anem a la fleca, al parc on juguen els nens, a la cua del “super” esperant per pagar, en qualsevol lloc sents els mateixos comentaris; “aquest any sembla que no vingui el Nadal, no es veu l’alegria, com que no hi ha diners no podrem comprar regals, ja no fan il-lusió aquestes festes”. Per molta gent el Nadal és consumisme, grans magatzems, i grans menjars on no falti el marisc, bons vins i caves, “si no ja no és Nadal”.
I llavors penso de sobte en una petita història de Nadal que ens van ensenyar en un curset que vaig fer aquest estiu passat, diu així.
Vaig tenir un somni, Josep, i realment no el puc entendre, però crec que es tractava del naixement del nostre fill: vaig veure una taula esplèndidament parada, amb platets deliciosos i molts vins; tot es veia exquisit i tothom estava molt content; però nosaltres no hi érem convidats.
Tota la gent es veia feliç, somrient i emocionada pels regals que s’intercanviaven els uns amb els altres. Però, saps què, Josep? No quedava cap regal pel nostre fill; em donava la impressió que ningú no el coneixia, perquè ningú no esmentava el seu nom Vaig tenir la sensació que si el nostre fill hagués entrat en aquestes llars, per a la celebració, hauria estat un intrús.
Quanta tristesa per a Jesús, no ser conegut ni desitjat en la seva pròpia festa d’aniversari!
Estic contenta perquè només va ser un somni, però ¡que trist seria si això es convertís en realitat!
Demanem a Jesús que mai es converteixi el Nostre Nadal en aquest somni que va tenir Maria i que Jesús des de la seva humil cova de Betlem, ens ensenyi a tots nosaltres a ésser veritables testimonis, del “Nadal del amor i l’esperança”, que doni llum a tota la humanitat.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez