Avui penso amb alegria en un moment concret de fa dos anys, en el qual estàvem fent les inscripcions de la catequesi i a on es va presentar una noia molt eixerida i em va dir que no havia fet encara la primera comunió i que li feia molta il-lusió rebre els sagraments de l’Eucaristia i la Confirmació; li vaig preguntar l’edat, i així vaig saber que tenia setze anys i moltes ganes de fer la catequesi.
Doncs bé, han passat dos anys i aquest dissabte, junt amb vuit joves més i vuit adults, ha rebut de mans del Sr. Bisbe l’Eucaristia per primera vegada, juntament amb el Sagrament de la Confirmació. Estava molt contenta i emocionada com tots els que eren allà. Ella en un moment concret de la seva vida va sentir aquella crida particular de Jesús, que la va impulsar a voler seguir el camí; i va ser ella per la seva pròpia voluntat, la que va venir a la parròquia, perquè apart de voler rebre els sagraments, també es volia incorporar a la comunitat en la qual vol ser ben aviat un membre ben actiu.
-Que Jesús ajudi a tot aquest grup de joves i també de adults, a ser veritables testimonis, en aquest món en el que no és fàcil ser cristià, però que moltes vegades Jesús ens fa aquests regals al veure que encara hi ha joves valents que volen seguir el seu camí, que a vegades ens fan cridar en les sessions de catequesi, perquè voldríem que estiguessin callats, que ens escoltessin amb atenció, que no es belluguessin; però si ho rumiem, això que pretenem es difícil, el jove és jove, te vitalitat per aturar un tren, i recordant la nostra joventut ;- qui és el maco que tira la primera pedra?
Jo crec que podem estar ben contents dels nostres joves i a mida que aniran madurant, la seva vitalitat física s’anirà apaivagant, per això li hem de demanar a Nostre Senyor que mai se els apaivagui la seva alegria, el seu somriure, les rialles que se els escapen durant les sessions, però que de ben segur no son malintencionades, son les rialles de la joventut que tots hem tingut en la nostra etapa d’adolescents, però que en el seu interior és l’alegria de tenir a Jesús amb ells, i una veritable amistat envers tots els seus companys, que sempre els recordaran per anys que passin en les seves vides.
Fins aviat.
Mª.Carme Giménez