Segons han investigat, el suport del gronxador no estava ben clavat i no tenia la seguretat necessària per aguantar a la quitxalla a qui els agrada tan jugar. Estic d’acord en que el gronxador era per infants de 2 a 6 anys, però tots hem sigut nens i sabem que gronxar-se agrada a tothom i que als 11 anys encara ets un infant.
Jo penso que quan treballem, hem de procurar fer les coses bé i ben acabades i més quan els beneficiaris del treball són els infants, i per això em recordo del diumenge passat per la tarda quan vàrem tenir assemblea d’agents pastorals del Arxiprestat, agafant tots els àmbits, des de la neteja fins el bisbe en persona.
Va ser bonic de veure l’esforç de tothom en treballar en coses noves o millorables per les nostres activitats, en les diferents parròquies, i aquest esforç per petit que sigui és un bon camí, per crear més comunitat, on sobre totes les coses predomini la fraternitat, la companyonia i la col•laboració, sense enveges ni enfrontaments.
Jo penso que les coses que ens corresponguin a cada u, hem de procurar fer-les amb amor i lo més bé possible, i malgrat que moltes vegades anem errats, Jesús sempre estarà al nostra costat per fer-nos veure el que hem de fer i com ho hem de fer a cada moment.
També podem demanar al nostre Pare del Cel, molta pau i resignació, per aquesta pobre família magrebí, que volent el millor per els seus fills, un dia van decidir instal•lar-se en el nostre país, i aquí, des de el nostre país la seva petita se n’ha anat als braços del Pare.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez