Demà dissabte celebrarem si Déu
vol aquests 29 anys de la catequesi especial, i en la que durant tota aquesta
etapa han passat tants nens, nois i noies i també persones més grans per aprendre
tots ells la vida de Jesús, a través
d’uns monitors que els han transmès els principals valors de la vida, com és
l’amor, la solidaritat, la companyonia i saber compartir entre tots, les celebracions
entranyables del calendari litúrgic.
Ells
són els estimats de Jesús, perquè diuen el que pensen com fan els nens, i són
nobles, i no tenen malícia i quan et coneixen t’estimen de debò i t’ho
demostren quan et veuen siguis on siguis, i quan dones una sessió de catequesi
a tots ells, és com si l’haguessis rebut tu mateix de tots ells perquè et donen
més del que tu puguis donar.
Per
això jo crec que tenen dret a viure la vida, i no és necessari que ens ho diguin els polítics, jo penso que
és el cor el que ens ho ha de dir i el cor ens diu que són un regal del cel per
tots els pares que hem pogut gaudir d’un
d’aquests fills.
Quan
un dia el meu fill em va preguntar que si hagués de nàixer ara, el deixaria
nàixer; vaig sentir des del meu interior una felicitat tan gran que no us podeu
imaginar, perquè li vaig poder dir que
“sí” que ell era el nostre fill des del primer moment i que també des del
primer moment el vam estimar molt, i que la lluita que tenim perquè anés
millorant de les seves malformacions ens l’ha fet estimar encara més, i quan el
veiem gaudir amb els seus amics mirant un partit de futbol, o jugant els escacs
amb algun avi de la residència fen de voluntari amb la seva cadira de rodes, et
fa adonar que aquests nens i nenes tenen dret a viure, com ho tenen tots els
nens i nenes del món. El nostre cos no
és de propietat, ens ha sigut donat i per això demano a Nostre Senyor que
il·lumini a tots els pares i mares que han de tenir un infant diferent que el
tinguin amb il·lusió que obrin el seu cor a aquesta petita vida que es el
millor regal que podran tenir, doncs l’amor que rebran d’aquest infant superarà
amb escreix totes les dificultats que és puguin presentar durant la seva vida.
De
totes maneres no podem jutjar a ningú, només Déu coneix el cor de les persones
i a Ell ens hem d’abandonar.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez