Avui com tots els dimarts hem anat de visita, fent el
voluntariat de Caritas d’acompanyament a la gent gran, a una casa on hi viuen
tres persones que no tenen res en comú una amb l’altre en quan a lligams
familiars, però que s’han trobat, a través de la seva solitud i les diverses circumstàncies en que ens
porta la vida. Aquestes persones solament tenen unes petites pertinences que
guarden en la seva habitació de lloguer i un munt de records guardats
gelosament en el seu cor.
El més
bonic de tot això és que s’estimen molt, es respecten i s’ajuden un al altre i
sobretot estan contents. Estan contents tenint molt poc i valorant molt les
seves poques pertinences.
Aquest
matí hem parlat de Jesús, de que sempre el tenim al nostre costat i que mai ens
abandona, de que quan en la nostra vida se’ns tanca una porta, Déu Nostre
Senyor ens obre una finestra i així mai ens podem ofegar.
A vegades
ens costa a tots de pensar així, doncs en aquest temps de crisi hi ha molts
problemes en la nostra vida, però quan veus aquesta gent que amb tant poc són
feliços i estan tranquils, el cor s’omple de goig i no podem deixar de donar
gràcies a Nostre Senyor, de trobar tants exemples a la nostra existència, que
són les piles que et fan tenir cada dia més ganes de ajudar i de
col·laborar en bé de tots els germans
que ens necessiten, i llavors te n’adones que ser voluntari és un tresor que
Jesús ens dona, quan tots nosaltres posem el nostre cor a la seva disposició
per rebre’l.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez