Avui dia passejant pels carrers de la nostra ciutat,
podem admirar els arbres majestuosament florits i com fan de goig les seves
branques, brillant sota la llum florescent del sol i molt netes degut també a
l’aigua caiguda en aquests últims dies. També en totes les avingudes i molts
dels carrers han posat molts bancs i cadires de fusta, per tota la gent gran
que van a caminar una estona, i que quan se senten cansats poden seure i contemplar
tot l’entorn que els rodeja.
Però
a part dels arbres i bancs, el que ha canviat molt a la nostra ciutat és la
gent; en aquest moment tenim moltes persones que han arribat al nostre país des
de procedències diverses i que segurament es deuen sentir moltes vegades, soles
i desemparades en una ciutat gran i que malauradament se senten observats d’una manera rara com si
fossin d’un altre planeta, i en
definitiva són igual que nosaltres, amb mocador o sense, amb vestit fins als
peus o amb pantaló curt.
Els
que ens diem creients hem de posar a Jesús com a model nostre i Jesús ha mort i
ressuscitat perquè nosaltres i els que ens han vingut d’altres països també ressuscitin a la vida nova, exactament el mateix que
nosaltres. El seu Déu i el nostre són el mateix, amb diferents noms i potser
amb diferents maneres de interpretar la religió, doncs la seva cultura i les
seves costums es diferencien de les
nostres; malgrat tot això, jo penso que si volem que s’adaptin a la nostra
manera de fer les coses, mai ho aconseguirem amb la violència o amb males
cares; ho aconseguirem amb respecte, amb un somriure, amb un gest d’amistat,
amb un acostament, ensenyant sense imposar les nostres costums i hàbits que es
necessiten, per viure tots amb bona convivència i pau.
Fer
un bon acolliment en una ciutat, en un barri, en una escala de veïns, en la
comunitat de l’Església, és la base perquè una societat com la nostra funcioni
bé. Hem de saber estimar a tothom, als que han nascut en el nostre país i als
qui han vingut de terres llunyanes, perquè en el seu país s’ho passaven molt
malament.
Jo
penso que amb l’ajuda de Jesús, podem convertir la nostra ciutat, a part dels
bancs i els arbres, en una gran comunitat d’amistat a on tots puguem aprendre
uns dels altres, i a on tots sapiguem ajudar-nos, principalment en aquests
moments tant dolorosos d’atur i crisi total.
Que
Jesús ens ajudi a tots a millorar i a saber actuar bé en tots els moments de
dia.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez