L’altre dia em va saber molt greu en sentir un
comentari que em va semblar molt injust i fora de lloc; era referent a la crisi que estem vivint i en
lo malament que ho està passant molta gent amb els desnonaments i la carència
de diners que evoquen a la misèria més
contundent. El comentari era ni més ni menys contra l’Església, la persona en
sí opinava, que l’Església no s’havia pronunciat en referència a tot el que estem
passant.
I jo
em pregunto:- Qui és l’Església? Jo penso que l’Església som tots, un al costat
de l’altre. L’Església és Caritas , que està portant una campanya a favor dels
necessitats ¡tan gran!, que per anys que
passin, mai se li podrà agrair prou. L’Església és la persona que parla amb un
immigrant i l’acull des de dins del seu
cor, i li dona la seva amistat incondicional, ajudant en tot el que es pot.
L’Església és el grup de voluntaris que cada setmana visiten als que estan sols,
i a vegades amb una solitud que et trenca el cor. L’Església és aquest grup de
catequistes que dins la senzillesa de les seves persones, donen a part dels
ensenyaments de la catequesi en sí, “la fe, confiança i esperança” a tots
aquests nens i nenes i que també estan vivint aquesta crisi, en les seves
pròpies carns.
I
l’Església també són els bisbes que en la impossibilitat de portar trenta o més
parròquies a la vegada, han delegat en els rectors perquè tinguin un bon
funcionament en be de totes les persones que ho necessiten, però no per això
deixen de fer-nos costat, i em consta que els bisbes treballen molt per el be
de tothom, sempre amb l’ajut de l’Esperit Sant com tots nosaltres.
Per
això el meu pensament avui és per aquesta Església nostra, que es pronuncia
cada dia i el més important, que lluita per millorar cada dia; també crec que
les paraules que es poden dir se les pot endur el vent, però el testimoni és el
que val, i aquest testimoni ningú pot dir que no existeix en aquest moment, per
part de moltes persones que formen l’Església; doncs l’Església no són les
parets, ni les imatges que puguin haver per boniques que siguin, l’Església la
formem tots nosaltres, formant una pinya des de fa més de dos mil anys, amb
l’ajuda incondicional de Jesús sempre al nostra costat.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez