A vegades, malgrat al nostra voltant hi hagi molta
gent, moltes persones es senten soles; es aquella solitud que no la supleix la
multitud que pugui haver al entorn d’un mateix, perquè aquesta solitud s’ha
anat formant per l’absència de l’amor, del contacte personal , pot ser per part
dels fills, nets o d’altres familiars que un dia van conviure amb tu i que ara
per diverses circumstàncies de la vida, no els veus, ni saps res de les seves
vides.
Això és
el que els passa a molts dels nostres avis dins les residències de la tercera
edat, se senten sols i l’únic consol que troben es recordar les seves etapes
viscudes i també justificar l’absència de la seva família, si és que no els van
a veure mai.
També
és veritat que avui dia la vida és molt difícil
i les persones que tenen la sort de treballar ho han d’aprofitar, i per
això moltes persones pensen que els avis estaran més ben cuidats en una
residència que no pas a casa, a on tothom treballa i no es poden fer càrrec d’aquesta
persona major.
Per això
el meu pensament és per totes aquestes persones d’edat tan avançada, els quals
estiguin a casa o estiguin en una residència no els hem de deixar mai de banda
doncs ells l’únic que volen és una mica d’atenció i molt d’afecte, i quan se’ls
visita, estan tan contents que només per això val la pena fer-ho.
Ells quan
eren joves van cuidar dels seus fills, van fer el que van poder per fer-los créixer,
i la majoria normal d’ells mai se’ls va passar pel el cap abandonar-los encara
que en tinguessin molts.
Jo crec
que és important visitar als avis que estan sols i fer els –hi una estona de
companyia; mai suplirem a la seva família però sí els donarem una estona de
distracció o simplement una estona a on ells puguin parlar i explicar en moltes
ocasions un munt d’anècdotes de la seva joventut.
“Ser voluntari
de la gent gran et dona més que el que tu puguis donar.”
Que Jesús ens ajudi a tots a saber valorar i estimar a
tots els nostres majors que per circumstàncies de la vida estan completament
sols, i només viuen amb els seus records guardats gelosament dins el seu cor.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez