Si vàrem tenir la ocasió d’assistir a l’última missa
familiar que va tenir lloc aquest passat dissabte, us veu poder adonar que els
nens i nenes que formaven part dels grups, que en aquest dia havien preparat
moltes parts de l’Eucaristia, tenien una il·lusió molt gran; per a tots ells és
molt important ajudar al mossèn, fent d’escolans, o portant les ofrenes,
comentant l’Evangeli o llegint les pregàries per tota la comunitat.
Per
això jo penso, que mentre assisteixen a la catequesi, el seu interès en
aprendre coses de la vida de Jesús “és molt gran”. Es normal que moltes vegades en les sessions
es belluguen molt i es cansen, però no es cansen per el que han d’aprendre i
tot el que els podem transmetre les catequistes, es cansen a vegades perquè han
passat hores a l’escola i tornar a seure se’ls fa una mica feixuc; per això jo
crec i considero important que la catequesi ha d’ésser molt dinàmica, que el
mateix temps que van coneixent la vida de Nostre Senyor, els cants i els jocs,
també puguin entrar en totes les sessions, això jo crec que els pot ajudar a
entendre que Jesús era alegre, ple de vida i per aquesta raó el cor dels nens
ha d’estar sempre ple d’alegria i de pau.
Jo no
se si quan hagin fet la comunió, continuaran el seu camí integrats en la nostre
comunitat, però si n’estic convençuda de que tot el que han aprés en aquest
temps de preparació, algun dia en la seva vida quotidiana els servirà de base
per poder afrontar tot el que la vida els ofereixi; el record de Jesús és
incomparable i malgrat que a vegades ens sembla que no ens escolten, el seu cor
és com una esponja amarada en la que es va integrant tot el que se’ls va dient
i Jesús com a pare bondadós i ple d’amor
per tots ells, comprèn a aquests infants que tant els agrada jugar i està
sempre al seu costat, i ho estarà mentre visquin, per la senzilla raó de que un
dia tots aquests nens i nenes van voler ser els seus amics en la catequesi de
la nostra parròquia.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez