Avui el meu pensament vola cap aquelles persones, que
deixant de banda tots els valor humans i tota l’ètica que com a éssers humans
tots tenim, es dediquen a assaltar cases habitades, fomentant el pànic i la
inseguretat en molta gent que ho han petit en les seves pròpies carns . Llavors hem faig una reflexió.- perquè passa això tant sovint en aquests
moments?
Jo
penso que quan els teus valors humans són mínims o moltes vegades ni han
arribat a existir, quan en moltes ocasions malauradament has nascut en uns
ambients que no són precisament els de la moralitat i el que és pitjor, quan a
vegades aquest mateix ambient no t’ha deixat veure el que està bé i el que no
ho està, llavors segurament s’agafa el camí fàcil i tenebrós per obtenir el que no tens, atracant i fen
tot allò que a lo millor en altres condicions de vida mai ho hauries fet.
Jo
crec que la majoria d’ells si haguessin trobat en el seu camí persones que les
haguessin ajudat, acollit, estimat veritablement, moltes d’aquestes persones no
serien així. De totes maneres, nosaltres no podem jutjar a ningú, però sí podem
ajudar. Ajudar a la persona que veiem enfonsada, amb poca il·lusió per la vida,
i n’estic segura que en el temps que
vivim, tots en coneixem els quals es troben
en situacions límit.
Que
Jesús ens ajudi a saber ajudar a qui ho necessiti i com deia “Teresa de
Calcuta” per poder ajudar hem de saber veure a Jesús en: el famolenc a qui s’ha d’alimentar; l’assedegat a qui s’ha de donar
aigua; al nu a qui s’ha de vestir i en el solitari a qui s’ha d’estimar.
I com
un petit gra se sorra en aquest temps de crisi, veure a Jesús en cada un dels
nostres germans, ens pot ajudar a que ningú desemboqui en cap d’aquestes bandes
tant violentes que malauradament han arribat a on han arribat, perquè jo crec
que només han trobat mal i tenebres en el seu camí.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez