Per
això avui el meu pensament vola molts anys enrere, quan encara no havia arribat
aquella època, que semblava que tot anava “vent en popa” i que ha derivat en
aquesta crisi tan cruel; quan les nostres vacances eren les de sortir una
estona a la fresca al caure la tarda i les mares s’assentaven en una cadira a
la porta de casa vigilant els nostres jocs i les nostres corredisses.
També
recordo amb molt afecte aquells veïns que eren com una gran família i en el que
el valor de l’amistat i de la solidaritat eren els que predominaven i lo més important era, en que amb molt poca
cosa estàvem tots molt contents.
I
pensant amb tot això me n’adono que avui dia, tornem d’una manera u altre a tot
això que estic explicant; la crisi està fent molt mal, però al mateix temps té
la seva part positiva, que és la solidaritat uns amb els altres, que quan ens
desitgem un bon any, ens surt de dins el cor i ens desitgem tot el bé i la
millora per tothom; quan hi ha necessitat, més amor i més compenetració flota
en l’ambient. Jo no sé, si aquest any serà millor que el passat, però si crec
que cada dia necessitem tots més esperança i més sinceritat en tot el que podem
fer, i n’estic segura que amb l’ajuda de Jesús i en aquest ambient de voler-ho
fer tot més bé, aquest nou any començarà a anar una mica millor perquè lo
principal perquè tot vagi bé, és saber compartir tot el que tenim i procurar
que en el dia a dia, ningú que estigui a la vora nostra passi veritable
necessitat.
Demanem
a Jesús que ens ajudi perquè així ho puguem fer.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez