
“El
Sant Pare dimiteix”. La raó d’aquesta
gran i poc usual decisió és la seva avançada edat , en la que no es troba en
les òptimes condicions físiques per exercir un lloc de tanta envergadura i
responsabilitat com és el del cap de l’Església, amb tots els seus problemes i
feina que això representa.
Jo
personalment penso que és una decisió valenta, amb un coratge excepcional i a
la vegada humil, doncs la veritat és que a vegades a nosaltres mateixos ens
costa reconèixer les nostres mancances en quan a la salut es refereix i volem
actuar com si res no passés. Ens ha donat un testimoni tant valent que jo crec
que ens ho podem aplicar tots en la nostra vida.
Penso
que Nostra Senyor ens te reservades en cada etapa de la nostra vida una missió,
i també crec que no pot ésser la mateixa als vint, al cinquanta o als setanta
anys i això és un deure i una obligació que tots tenim com a cristians, en
saber descobrir a cada moment que és el que podem fer i el que no; i amb l’ajut
de l’Esperit Sant sabrem descobrir-ho.
També
és veritat que en l’Església falta gent jove, però no creiem que ens podríem
preguntar tots plegats.- si és que els que no som tant joves ens aferrem en uns
llocs determinats en les nostres comunitats, i fem com de paret a un relleu,
que en moltes ocasions sempre seria una renovació molt bona en quant a il·lusió
i idees noves en tots els àmbits de les nostres comunitats?
Pensem-hi
tots plegats i aprofitem doncs aquest últim servei de Benet XVI que no és altre
que aquest gran testimoni humil i ple de coratge i demanem com sempre a Jesús,
que ajudi a Benet XVI en tots els anys que li quedin aquí a la terra i també
que el futur Papa, vingui ple de idees renovadores i plenes de il·lusió, per
fer de la nostra Església una casa per tots i totes a on puguem veure aquest Regne
de Déu que no és altre cosa que la pròpia persona de Jesús.
Fins
aviat.
Mª. Carme Giménez