Estem en un món, en que la majoria de la gent fa el que vol, en el que per moltes persones el que val és la força, el poder i el diner, en que tot és lícit, perquè hi ha mil excuses per fer sempre la pròpia voluntat, prescindint totalment del proïsme i de les seves necessitats; i dins de tot aquest espectacle rocambolesc , comencem la Setmana Santa, a on una vegada més, recordarem aquell patiment tant gran que va tenir Jesús, carregant-se a les seves espatlles totes les nostres impureses per poder obtenir aquella salvació que a través de la seva Passió, Mort i Resurrecció va donar a tots nosaltres. Per això jo penso, i més en aquests dies tant marcats per l’amor que Jesús com a Déu i com a home, va tenir envers nostre, de la gran responsabilitat que com a cristians tenim tots plegats, en ser testimonis senzills, en les petites coses de cada dia, com poden ser les nostres converses, en que moltes vegades no responem com tindríem que fer-ho per por del que diran o que ens puguin mirar malament.
Jo crec que podríem començar pensant, que és el que falla més al nostre voltant;-potser són històries urbanes, que sempre van en contra dels immigrants i poden fer molt de mal. Tots som humans i tots ens equivoquem. També ho van fer els apòstols quan van deixar sol a Jesús per por dels soldats.
I pensant en tot això i tal com diu el Mossèn, aferrem-se ben fort a la creu de Jesús i demanem-li amb tot el cor, que en aquesta Setmana Santa sapiguem veure tot el que ens separa d’Ell i així en aquesta Pasqua podrem afegir a la Resurrecció de Jesús, la nostra Resurrecció personal vencent totes les nostres mancances humanes, que només Nostre Senyor ens pot ajudar a superar.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez