Avui dono gràcies a Déu de tot cor, per poder tenir aquesta “Capella del Santíssim”,- tant bonica i senzilla, i ala vegada tant familiar per la nostra petita família de cada dia, i per tots els qui els agrada fer una mica de pregària davant el Sagrari. El dilluns de Pasqua vàrem celebrar per primera vegada la Eucaristia en la nova capella, i va ser una experiència molt entranyable. Hi vàrem assistir bastantes persones de la comunitat, doncs aprofitant que era festa va poder venir més gent a la missa, que els que solem ésser en les Eucaristies diàries; i que gràcies a aquests mossèns tant servicials i que a més tenen una paciència de sants amb tots nosaltres, podem d’aquesta manera com un gran luxe, rebre el Cos de Crist cada dia.
També m’agrada pensar que els primers cristians es deurien reunir com tots nosaltres al voltant de la Taula, i també deuria ser una petita comunitat a on tots es deurien conèixer i ajudar, estimant-se de una manera especial, encara que també tinguessin els seus problemes, com a éssers humans que som tots; i és per això que Nostre Senyor ens ha d’estar ajudant constantment i amb molta paciència,-“pobre Nostre Senyor!”.
Bé, jo crec que hem d’estar molt contents amb aquesta novetat tant bonica i pensar que moltes persones amb dificultats per caminar, agrairan molt aquesta gran millora a la nostra parròquia.
Que Nostre Senyor ens ajudi a ser en tot moment una mica millors cada dia i a ser una comunitat plena d’estimació per tothom i a on es vegin brillar molts valors positius, com poden ser, l’acolliment, l’amistat i el servei a tothom qui ho necessiti, hi saber oferir-ho abans que ens ho tinguin que demanar.
Us sembla bé? Fins aviat.
Mª. Carme Giménez