Aquest matí quan m’he llevat, m’ha vingut a la memòria
aquells comentaris o aquelles preguntes llençades al aire que en moltes
ocasions ens hem fet tots moltes vegades.-Com serà el cel?.- “com serà quan
traspassem aquesta línia de la vida, que ens uneix a l’eternitat?. I llavors
quan se’n va algun company nostre, que
alguna vegada ha sigut partícip en moltes reunions d’estudi bíblic, penso amb
alegria que ell de la mà de Jesús ja està descobrint aquell paradís, promès per
Jesús al bon lladre, però que jo penso que a part del paradís, només la mirada
de jesús ja deu transmetre tota la pau i felicitat que mai s’acaba.
Aquesta
setmana, Jesús li ha donat la mà a en Baldomero. Un company d’estudi bíblic al
que tots trobarem a faltar molt, i se l’ha emportat amb Ell, a aquell lloc tan
meravellós que ens te preparat per a tots nosaltres quan Ell cregui oportú.
Baldomero
sempre i posava el seu punt de comentari precís i positiu i a on es notava la
seva fe veritable.- Que Nostre Senyor li doni, tot el que ell creia de bo i
veritable i que manifestava quan ens reuníem tot el grup per comentar
l’Evangeli.
Jo
crec que és molt important per la nostre fe, creure en les promeses de Jesús i
sobre tot seguir aquest camí que Ell ens està ensenyant a cada moment, a on
l’amor i l’ajuda al proïsme predomina sobre totes les coses, sense diferències
ni prejudicis.- Jo penso que si ho fem així, ja començarem a viure en aquest
món, aquest Regne de Déu que és l’únic que ens pot donar la veritable
felicitat.
Ho
veieu així?
Mª. Carme Giménez