Aquest matí, els veïns hem tingut una sorpresa ben agradable quan hem sortit al carrer. Davant de casa tenim el pati d’un col-legi, en el qual a l’hora d’esbarjo de l’escola sempre hi ha molts infants jugant i corrent, però aquest matí, a part dels nens, també hi havien uns animals molt simpàtics que feien les delícies de tota la canalla. Allà hi havia dues cabres, un porc de color negre la mar d’eixerit, un gall dindi molt maco, un pollastre i una gallina, tres oques dues d’una raça i una d’un altre i dins d’una gàbia dos conills magnífics. Les monitores explicaven als petits les característiques de tots aquests animalons i el més important, com s’havien de cuidar i respectar; ho vaig trobar realment interessant poder transmetre aquests valors tant entranyables com és el de cuidar i protegir als animals els quals també van ser creats per Déu Nostre Senyor i que com tot ser viu, necessiten tota la nostra cura i el nostre respecte.
Jo penso que aquestes són les petites coses que cada dia hem de fer entre tots, no per ser vistos, ni envejats, ni lloats sinó per mirar la finalitat objectiva de les coses; aquest cop ha sigut ensenyar a uns nens, que els pollastres no són solament els “pollastres a l’ast”, sinó que són uns animal-ets que neixen viuen i moren com tots nosaltres i que encara que ens els mengem, mentre viuen han de fer-ho amb tota la dignitat de pollastre, i per això els hem de tenir tot el respecte que es mereix tot ésser viu.
Per acabar us escriuré un trosset d’un escrit que he llegit en una pàgina web i que porta un missatge molt edificant, diu així: “Si estimem allò que fem, pel goig de allò que fem i no per l’afecte enlluernador que causa en l’opinió dels altres, trobarem la felicitat en allò que fem, i transformarem la humanitat des de la discreció, en la mesura en què la humanitat pot ser transformada en allò que fem”. I jo afegeixo, sempre amb l’ajuda de Jesús.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez