Aquest passat diumenge després de la missa major, ens varen trobar un bon grup de persones de la comunitat, entre les quals i havien també algunes persones que havien arribat de països llunyans. Va ser molt bonic i molt acollidor, i el clima de amistat que fluctuava en l’ambient, ens va convidar a tots a prendre un cafè molt bo, i que feia “una oloreta com els propis àngels”. Aquesta trobada la repetirem si Déu vol cada últim diumenge de mes; està oberta a tothom. Jo penso que aquestes petites coses que fem entre tots, és un reforç de fraternitat i de companyonia que ens fa sentir a la vegada membres de una sola família, com és la família dels cristians dins la nostra parròquia de sant Cristòfor.
També penso que va ser molt edificant i testimonial el fet, de que tots els que estàvem allí, fem diferents serveis a la comunitat i entre tots formem la nostre església, que com tots ja sabem no són ni les parets ni les imatges, sinó que la formem persones de carn i os, que moltes vegades ens equivoquem i fem errades però que estimem aquesta Església, és a dir estimem als nostres germans, i en un moment donat, n’estic segura que farien el que fos per qualsevol d’ells.
I com sempre, acabo demanant a Jesús que no es separi mai del nostre costat, que ens ajudi sempre a seguir col-laborant en la seva obre, i que mica en mica molta gent més jove, es vagi incorporant en totes les diferents tasques de la nostra comunitat, ¡que són moltes!, totes elles al servei dels nostres germans; i com diu Mn. Joan acabo dient: “que així sigui”.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez