Avui el meu pensament vola a través de les diferents etapes, en que es va desenvolupant la nostre vida al llarg dels anys. Son etapes molt variades: la infància, la joventut a on els projectes a realitzar són molts; però que de sobte un dia, en aquest laberint que és la nostre vida, et trobes un entrebanc, en el camí que t’havies proposat de fer, i has de saber agafar-ne un altre, per arribar al terme de la cursa terrenal.També un dia ens adonem, que ja som grans i que tots els camins que hi ha en el laberint tenen entrebancs, i que nosaltres hem de saber-los superar dons tenim una gran avantatge i una gran sort, “som cristians” i això vol dir que tenim a Jesús al costat i que Ell és “el camí” que ens ajudarà a seguir amb il-lusió la ruta d’aquest laberint i a saber sortejar totes les dificultats, on al mateix temps procurarem ajudar a altres tants com nosaltres, o ens deixarem ajudar per altres, a trobar aquesta llum del final del camí.
També li podem demanar a Jesús que ens faci sempre estar contents per la vida que ens ha sigut donada, sabent acceptar sempre la voluntat del Pare, com Ell la va acceptar; i ara que comencem la quaresma, a part de recordar les nostres mancances i procurar millorar-les, jo crec que ens hem de posar les “piles” i passem el que passem hem d’estar contents i pensar que estar en Jesús, es trobar el camí segur, perquè Ell ens conduirà al final del laberint, sabent acceptar sempre tot el que ens toqui viure.
Fins aviat.
Mª.Carme Giménez