Només ens falta una setmana per tornar a reviure com cada any, el gran misteri de la passió, mort i resurrecció de Jesús, que com bé sabem tots nosaltres va patir el martiri de la creu per la salvació de tota la humanitat. I llavors pensant en tot això, sincerament, crec que no ho rumiem com es mere-ix la gran generositat que comporta el que va fer Jesús, si ho rumiem de veritat, seríem tots d’un altre manera.
Em fa pensar molt, en que quan Jesús estava a la creu, va demanar al seu Pare del Cel que perdonés a tots els seus torturadors “amb el terrible mal que li havien fet”,- i nosaltres moltes vegades ens enfadem amb algú per alguna ximpleria i fem d’aquest fet una muntanya inaccessible.
Un altre pensament en aquests dies es el sentir a la gent del carrer parlar de tot, menys del que realment signifiquen aquests dies sants. Parlen de vacances, de platges, d’oblidar-se de tot per uns dies, dons la majoria sol dir,- “la vida es curta i s’ha d’aprofitar”.
Però la veritat es que si ho pensem bé, Nostre Senyor ens ha fet lliures i per això cadascú es lliure de tenir el seu parer i triar el camí que vol seguir. I lo més important es que no podem jutjar a ningú, perquè a lo pitjor, la nostra biga en el ull es tant gran, que no ens deixa veure la llum de Jesús per ser un bon testimoni de tota aquesta gent que viu tan allunyada de l’Església.
I continuant pensant, crec que el millor que podem fer en aquesta setmana santa es demanar a Nostre Senyor poder viure-la amb més intensitat que mai i de cada celebració treure’n una petita llavor que germini en nosaltres un gran millorament personal, per a ésser tots plegats, veritables instruments d’aquest Déu que ho va donar tot per amor, sense demanar res a canvi.
Mª. Carme Giménez