dissabte, 2 d’abril del 2011

EL MILLOR TRESOR

Moltes vegades, dins d’aquest món nostre, ple d’incongruències, de violència, de falses aparences i de tantes i tantes coses que no agraden a ningú; apareix de sobte un testimoni de fe, que m’ha fet pensar en una flor fresca i radiant enmig d’aquest desert de valors humans, on la mà de Nostre Senyor actua amb més força que mai.


El testimoni ha sigut el d’una senyora molt gran a la que he conegut no fa molt de temps però que ja me l’aprecio molt. De tot cor m’ha explicat part de la seva història i us ben asseguro que no ha sigut fàcil; ha tingut una vida molt cruel, que ha sabut tirar endavant amb molta dignitat i no ha deixat que els seus quatre fills els faltes res.

Això no deixa de ser una de tantes vivències que malauradament n’hi han moltes en el nostre món, però el que m’ha fet un impacte dins el meu cor es quan m’ha dit amb una veu segura i plena de fermesa, que ella sempre ha tingut a Déu al seu costat, que Nostre Senyor l’ajudat a viure totes les seves penes i que mai l’ha deixat de la seva mà.

Quan sents tot això d’una persona que com ja he dit abans, la seva vida ha sigut molt difícil, sens una alegria molt gran i només pots donar gràcies a Déu, per tots aquests testimonis que ens posa en el nostre camí per ajudar-nos a voler ser millors i a pensar en tot moment que també nosaltres el tenim al nostre costat com el millor tresor de la nostre existència.

D’aquí a poc temps tindrem noves primeres comunions, i el meu pensament es per tots aquests nens i nenes que durant dos anys els hem tingut al nostre costat, i desitjo amb tot el cor que també Jesús en aquesta hora de catequesi ens hagi ajudat a saber transmetre aquests valors humans tant necessaris, per viure en aquest món tant complicat i moltes vegades allunyat del Evangeli de Jesús.

Que Nostre Senyor ens doni la veritable saviesa a famílies i catequistes per entendre que a Jesús, el tindrem sempre al nostre costat, mentre nosaltres volem que hi sigui, i així d’aquesta manera, ser veritables testimonis de fe per a tots aquests petits que tant ens necessiten.

            Fins aviat.

                                                                                                         Mº. Carme Giménez