En el dia d’ahir vaig sentir una viva satisfacció en l’ànima quan una persona, en concret una mare d’un noi dels anomenats especials, em confessava tota contenta, l’agraïda que estava a Déu Nostre Senyor, perquè malgrat les dificultats que havia tingut amb el seu fill, mai s’havia sentit abandonada; ella deia, que Jesús l’ajudava en tot moment i en les estones de més problemes la majoria de vegades a causa dels diners, sempre se n’havia sortit i al seu fill mai li havia faltat res, i per això donava tantes gràcies a Déu i li demanava forces per seguir ajudant aquest noi que tant necessitava d’ella.
La seva conversa em va fer pensar en el meu fill, ell també es especial, i també necessita de nosaltres, i com la mare que ahir em va parlar, Déu tampoc mai ens ha abandonat, ni en les alegries ni en les penes. Els nostres fills sempre estaran amb nosaltres, quan vol anar a un concert, l’hem d’acompanyar i anar-lo a buscar, i allà a la porta et trobes amb matrimonis joves que també esperan els seu fill adolescent i això et fa sentir més jove i sents al teu fill més teu que mai.
Me n’adono cada dia més, que les lluites et fan més fort i aprens a valorar més les coses i sobre tot et dones conta que Nostre Senyor ens ha enviat a tots en aquest món a complir una missió; la nostre es estimar molt aquests fills, ajudar-los per poder portar una vida el més normal possible, fer-los sentir vius per gaudir de la seva existència i donar gràcies a Déu de tenir-los entre nosaltres, perquè ells sense saber-ho i amb l’ajut de Jesús també estan fent la seva missió, que és la següent:
Fer de tots nosaltres instruments de l’amor de Déu per poder estimar-los molt. Instruments de paciència, quan a vegades hi ha un defalliment de les nostres forces i hem de tornar a començar. Instruments de servei per conduir-los a Déu i procurar que aprenguin els valors que Jesús ens va ensenyar i ens continua ensenyant cada dia.
Fins aviat.
Mª. Carme Giménez