Aquest passat dissabte, varem celebrar el 26 aniversari de la catequesi especial. Aquesta catequesi tant estimada i a la vegada tant entranyable per tots nosaltres.
I el meu pensament es centra amb totes aquestes persones, que també volen seguir el camí de Jesús per mitjà d’aquesta tasca tant plena de valors i tant ben dirigida, per una colla de veritables cristians, que son un gran testimoni per tota l’Església de Terrassa.
En aquesta catequesi s’ha de tenir molta imaginació, molta paciència, i un cor molt gran i obert, per ésser capaç d’ensenyar l’evangeli de Jesús i ésser a la vegada assimilat per aquests joves i més grans, que venen a la parròquia amb tota l’alegria del món i sobre tot amb una sinceritat sense límit; ja que ells diuen el que pensen i el que senten,sense importar-lis els prejudicis ni el que puguin opinar els altres.- Això pot ser un bon exemple!- el d’aquesta sinceritat, que moltes vegades deixa molt que desitjar per tota la gent que ens considerem no especials.
Si fóssim sincers de cor tal com Jesús ens va ensenyar, no hauríem de posar traves ni cadenes perquè molta gent desafortunada, tingui una taulada per dormir i no hagi d’acabar la seva vida, mort de fred en qualsevol carrer de la nostre ciutat.
Si fóssim sincers de cor, veuríem la manera d’acostar-nos als nostres veïns estrangers i ells naturalment a nosaltres, i formar entre tots una cadena humana d’amistat i concòrdia; i això es podria aconseguir a traves d’un centre històric de diverses cultures, a on ens podríem enriquir tots plegats, de tot el bo i el millor de cada país del món.
Moltes vegades la sinceritat d’aquests nois, ens resulta incòmoda a tots nosaltres, perquè els fantasmes dels prejudicis tapen el mes important que hauríem de tenir tothom, l’amor als demés, que es ni més ni menys voler el be i la pau per totes les persones que ho necessiten.
Mª. Carme Giménez