L’altre dia, una amiga meva em va explicar, que en el dia del seu aniversari, els seus fills li van regalar un àlbum amb moltes fotografies de tota la seva vida i varis escrits, referits a les diverses etapes viscudes en la seva existència. Em va impressionar molt, la felicitat i l’il.lusió que transmetia, en veure l’estimació dels seus fills; que sens dubte per uns pares és el més important que pot haver-hi en el fons del seu cor.
I al pensar en tot això, ens podem adonar, que el més bo que ens pot passar, és sentin-se bé en el nostre interior. Encara que tinguem mals, i que el nostre organisme no gaudeixi de la salut que voldríem; no per tot això ho hem de convertir en obstacle, per continuar sent un petit instrument d’ajuda a Nostre Senyor. Pot ésser una conversa amb algú que ho necessiti, o que li doni una estona d’alegria i el faci somriure, oblidant-se dels seus problemes mentre li fem companyia. Només amb això tant senzill, jo crec que el Nostre Pare del cel veurà la nostre vida, com si fos un àlbum de fotografies, les quals segons els anys que tinguin cada una d’elles, reflexa-ran més o menys activitat, però la serenitat de la nostra cara serà la mateixa, ja que saber que tenim a Jesús sempre al nostre costat ens dona la força per estimar a tothom, - per difícil que sigui!, doncs per Jesús, no hi ha res impossible.
Aquesta setmana llegint el llibre de Santa Teresa de Lisieux vaig trobar un pensament d’Ella que em va agradar molt, deia així.-
Santa Teresa de Lisieux repetia incessantment, en les seves recomanacions, fins a quin punt Déu es amable, fins a quin grau ens estima i cerca el nostre amor, com és de delicat i s’acontenta amb ben poca cosa; en fi, com l’Amor és el camí que condueix a la perfecció.
Mª. Carme Giménez