Avui el meu pensament va corrent a través dels carrers de la nostra ciutat, on les incongruències de la nostra societat son cada vegada més visibles. Si sortiu ha fer un tomb per tota la ciutat veureu que no exagero gens.
Si ens situem davant de qualsevol magatzem o tenda gran de roba, ens esgarrifem de veure la quantitat de gent entrant i sortint amb bosses atapeïdes de tot el que han trobat a les rebaixes; i que moltes vegades la meitat de tot el que es compra queda arraconat dins d’un armari; però que molta gent gràcies a propaganda de la tele incitant a les rebaixes, els diverteix anar de compres barrejant-se amb la multitud i oblidant-se de tots els seus problemes per una bona estona.
A la vorera, davant de la porta, un indigent es mira l’espectacle, i continua demanant al un i al altre amb l’únic objectiu de reunir unes poques monedes i així poder anar al bar del davant a beure un got de vi que li donarà unes quantes calories per poder combatre el fred de l’hivern.
Llavors caminem fins els serveis socials, i també aquí es pot veure com moltes persones entren i surten demanant ajuda, gairebé implorant de com ho podran fer, perquè el banc no se’ls quedi el pis; de quina ajuda es podran beneficiar per sortir d’aquesta situació que els pot enfonsar la vida. S’han quedat al atur i no poda’n pagar l’hipoteca, aquesta hipoteca que temps enrere el banc els hi ho va oferir com el millor regal de la seva vida “els feia propietaris”.
I veien tot aquest panorama, em sembla que nomes Nostre Senyor ens pot ajudar a ser persones responsables i que la seva llum ens ajudi a veure el que podem fer i el que no podem fer i a la vegada ens doni la força i li’l-lusió per treballar per un món més just i millor, on l’Església continuï sent la brúixola perquè ningú es perdi i que aquesta crisi vagi desapareixent i es converteixi en treball per tothom a on totes les famílies treballin amb molta cura per l’educació dels seus fills, sense l’angoixa i el sofriment de veure perillar el seu habitatge i de no poder arribar a final de mes en les necessitats més bàsiques.
Fins aviat.