Moltes vegades penso en allò que sempre ens diuen els Evangelis, en els dons que Nostre Senyor ha donat a cadascú de nosaltres i que hem de saber descobrir per que siguin fructuosos, sempre en el servei de tots els nostres germans.
Tenim la gran sort de tenir un Pare del Cel que és la bondat i la misericòrdia infinita i de ben segur que tindrà en compte el petit esforç que tots nosaltres hàgim pogut fer durant la nostra vida, en el bé al proïsme; primer començant per la nostre família que jo crec que es a on comença la nostra missió, per continuar desprès als altres àmbits en els quals siguem necessaris.
També tenim la gran família de l’Església, la comunitat parroquial que per a mi es la continuació de la meva família i l’espurna que ens dispara a tots nosaltres a treballar i a donar testimoni de Jesús a tots els punts més diversos de la nostra societat.
I pensant en tot això, crec que l’edat que tinguem no ha de d’esser impediment per continuar fructificant en aquests dons que Déu ens ha pogut donar, per petits que siguin, i això ho he pogut comprovar aquest matí, quan per raons personals he hagut d’anar a l’hospital i al passar per davant d’unes lliteres de malalts m’he adonat que un dels malalts estava resant, i el més bonic, eren les seves mans ajuntades que donaven un testimoni tant maco, que em va fer entendrir. I llavors ho he vist més clar que mai, la fe i el testimoni no tenen edat ni situacions personals, i li he demanat a Jesús, que si algun dia em trobo amb la mateixa situació, que algú també pugui veure en mi, un petit testimoni de fe i de acceptació a la voluntat de Déu que pugui servir perquè potser alguna persona que no coneix Jesús, li entrin ganes de descobrir-lo i de tenir-lo sempre al seu costat.
Fins aviat.