Hem començat un nou any i l’hem començat com sempre amb “la pregària per la pau”,un encontre entranyable en el que ens trobem cada any diferents persones pel que es refereix a les nostres creences i conviccions, però que en aquella estona de pregària ens sentim tots plegats “u, com a Jesús li agradaria que fos sempre”, i així en comunitat arxiprestal ens varem felicitar tots aquest nou any, en el que tothom desitja que sigui una mica millor en quan a la crisi i a la manca de treball, que tants germans nostres estan patín en aquests moments.
El meu pensament en aquest nou any es converteix en esperança i en confiança total en Jesús, en que Ell ens donarà la força i la valentia necessàries, per ésser els seus instruments, en tot el que bonament cada un faci per tots els nostres germans que ens necessiten.
Nosaltres no podem fer grans coses, però sí podem trobar una estona en la nostra vida en fer alguna cosa; per petita que sigui!, per ajudar al nostre món a que sigui una mica millor. Un dels propòsits que podem fer aquest any, potser és “conèixer al nostre veí”, no tenir por ni desconfiança per el fet que vingui d’un altre país; si fa alguna cosa que no ens agrada, dir-li en bones paraules, “com Jesús li diria”, i ensenyar-li si es necessari com ho fem aquí a la nostre terra, i sobre totes les coses tenir la caritat suficient, per entendre que no es fàcil per ningú, deixar el país, la família, les costums i a vegades veure que el tracte no es el adequat per cap ésser humà, que en el fons de la qüestió no deixa d’ésser un germà nostre.
Jo crec que nomes si som justos amb tothom, podrem arribar a gaudir de la pau, si ho podem aconseguir en el nostre voltant, potser algun dia el món anirà millorant.