SOTA EL CEL ESTRELLAT

Aquesta setmana, el meu pensament va unit al temps fred i glaçat que sentim tots plegats en aquests dies de Gener, i que ha servit per reviure en mi, un sentiment de llàstima i de dolor, al pensar en la quantitat de persones que estan vivint al carrer i que no tenen ni un petit sostre per poder tenir les seves pertinences i poder dormir amb tranquil-litat, en definitiva per poder viure com a persona digna, amb tots els seus drets i obligacions.

Jo crec que en la mesura que s’arriba en aquesta situació, només una mà il.luminada per Jesús et pot fer anar sortint d’aquest forat tant gran, a on s’ha caigut. Avui dia gràcies a Déu tenim les assistentes socials, els educadors socials i molta més gent que també creuen que tota persona humana te dret a tenir una situació digna.

Per això jo crec que no hem de tenir cap mena de por ni d’inquietud si s’arriba a construir un alberg nocturn per totes aquestes persones, i ajudar així a que la seva situació personal es normalitzi. Tots ens podem trobar un dia amb una situació de desemparament, i més avui dia a on tants conciutadans nostres es veuen abocats a un desnonament per no poder pagar l’hipoteca o el lloguer de la seva casa.

Demanem a Nostre Senyor que ens faci a tots, persones responsables i caritatives envers els nostres germans que necessiten de tots nosaltres i que mai posem “pals a les rodes” a una iniciativa que pot fer sortir del forat a tota aquesta gent que l’únic sostre que te, es el cel ras de qualsevol carrer de la nostra ciutat.

            Fins aviat.

EL TESTIMONI DE LA FE NO TÉ EDAT

Moltes vegades penso en allò que sempre ens diuen els Evangelis, en els dons que Nostre Senyor ha donat a cadascú de nosaltres i que hem de saber descobrir per que siguin fructuosos, sempre en el servei de tots els nostres germans.

Tenim la gran sort de tenir un Pare del Cel que és la bondat i la misericòrdia infinita i de ben segur que tindrà en compte el petit esforç que tots nosaltres hàgim pogut fer durant la nostra vida, en el bé al proïsme; primer començant per la nostre família que jo crec que es a on comença la nostra missió, per continuar desprès als altres àmbits en els quals siguem necessaris.

També tenim la gran família de l’Església, la comunitat parroquial que per a mi es la continuació de la meva família i l’espurna que ens dispara a tots nosaltres a treballar i a donar testimoni de Jesús a tots els punts més diversos de la nostra societat.

I pensant en tot això, crec que l’edat que tinguem no ha de d’esser impediment per continuar fructificant en aquests dons que Déu ens ha pogut donar, per petits que siguin, i això ho he pogut comprovar aquest matí, quan per raons personals he hagut d’anar a l’hospital i al passar per davant d’unes lliteres de malalts m’he adonat que un dels malalts estava resant, i el més bonic, eren les seves mans ajuntades que donaven un testimoni tant maco, que em va fer entendrir. I llavors ho he vist més clar que mai, la fe i el testimoni no tenen edat ni situacions personals, i li he demanat a Jesús, que si algun dia em trobo amb la mateixa situació, que algú també pugui veure en mi, un petit testimoni de fe i de acceptació a la voluntat de Déu que pugui servir perquè potser alguna persona que no coneix Jesús, li entrin ganes de descobrir-lo i de tenir-lo sempre al seu costat.

També en el llit d’un hospital es pot fer un servei d’amor als nostres germans.

        Fins aviat.

UN TOMB EN TEMPS DE CRISI

Avui el meu pensament va corrent a través dels carrers de la nostra ciutat, on les incongruències de la nostra societat son cada vegada més visibles. Si sortiu ha fer un tomb per tota la ciutat veureu que no exagero gens.

Si ens situem davant de qualsevol magatzem o tenda gran de roba, ens esgarrifem de veure la quantitat de gent entrant i sortint amb bosses atapeïdes de tot el que han trobat a les rebaixes; i que moltes vegades la meitat de tot el que es compra queda arraconat dins d’un armari; però que molta gent gràcies a propaganda de la tele incitant a les rebaixes, els diverteix anar de compres barrejant-se amb la multitud i oblidant-se de tots els seus problemes per una bona estona.

A la vorera, davant de la porta, un indigent es mira l’espectacle, i continua demanant al un i al altre amb l’únic objectiu de reunir unes poques monedes i així poder anar al bar del davant a beure un got de vi que li donarà unes quantes calories per poder combatre el fred de l’hivern.

Llavors caminem fins els serveis socials, i també aquí es pot veure com moltes persones entren i surten demanant ajuda, gairebé implorant de com ho podran fer, perquè el banc no se’ls quedi el pis; de quina ajuda es podran beneficiar per sortir d’aquesta situació que els pot enfonsar la vida. S’han quedat al atur i no poda’n pagar l’hipoteca, aquesta hipoteca que temps enrere el banc els hi ho va oferir com el millor regal de la seva vida “els feia propietaris”.

I veien tot aquest panorama, em sembla que nomes Nostre Senyor ens pot ajudar a ser persones responsables i que la seva llum ens ajudi a veure el que podem fer i el que no podem fer i a la vegada ens doni la força i li’l-lusió per treballar per un món més just i millor, on l’Església continuï sent la brúixola perquè ningú es perdi i que aquesta crisi vagi desapareixent i es converteixi en treball per tothom a on totes les famílies treballin amb molta cura per l’educació dels seus fills, sense l’angoixa i el sofriment de veure perillar el seu habitatge i de no poder arribar a final de mes en les necessitats més bàsiques.

       -Que Jesús ens ajudi a tots!

                         Fins aviat.

BON ANY 2011

Hem començat un nou any i l’hem començat com sempre amb “la pregària per la pau”,un encontre entranyable en el que ens trobem cada any diferents persones pel que es refereix a les nostres creences i conviccions, però que en aquella estona de pregària ens sentim tots plegats “u, com a Jesús li agradaria que fos sempre”, i així en comunitat arxiprestal ens varem felicitar tots aquest nou any, en el que tothom desitja que sigui una mica millor en quan a la crisi i a la manca de treball, que tants germans nostres estan patín en aquests moments.

El meu pensament en aquest nou any es converteix en esperança i en confiança total en Jesús, en que Ell ens donarà la força i la valentia necessàries, per ésser els seus instruments, en tot el que bonament cada un faci per tots els nostres germans que ens necessiten.

Nosaltres no podem fer grans coses, però sí podem trobar una estona en la nostra vida en fer alguna cosa; per petita que sigui!, per ajudar al nostre món a que sigui una mica millor. Un dels propòsits que podem fer aquest any, potser és “conèixer al nostre veí”, no tenir por ni desconfiança per el fet que vingui d’un altre país; si fa alguna cosa que no ens agrada, dir-li en bones paraules, “com Jesús li diria”, i ensenyar-li si es necessari com ho fem aquí a la nostre terra, i sobre totes les coses tenir la caritat suficient, per entendre que no es fàcil per ningú, deixar el país, la família, les costums i a vegades veure que el tracte no es el adequat per cap ésser humà, que en el fons de la qüestió no deixa d’ésser un germà nostre.

Jo crec que nomes si som justos amb tothom, podrem arribar a gaudir de la pau, si ho podem aconseguir en el nostre voltant, potser algun dia el món anirà millorant.

“Nomes amb la justícia es pot aconseguir la Pau”. Bon any nou a tothom i fins aviat.

LA SAGRADA FAMÍLIA

Aquest diumenge passat, dia de la Sagrada Família, va ser un dia de goig per la nostra comunitat parroquial ja que un bon grup de matrimonis joves van participar amb molt d’entusiasme amb totes les lectures, pregàries i ofrenes de la celebració, i a la vegada van acompanyar juntament amb els seus fills al “Nen Jesús”, que també amb els seus pares “Josep i Maria” ens donen a tots, aquest caliu d’amor i de pau tant necessari en els nostres dies.

Quina il.lusió tant gran, veure pares joves en la celebració dominical, va ser com un regal de la Sagrada Família de Betlem a tota la comunitat; i jo penso, que també va ser com si Nostre Senyor , ens digues a tots nosaltres, que no hem de perdre l’esperança en el futur, que sempre hi hauran persones avançant en el camí de la fe. Sempre hi haurà gent fent pregària davant del Sagrari, donant catequesi, visitant malats, gent que es preocuparà per els pobres. Jesús mai ens abandonarà i sempre al tindrem al nostre costat.

Donem gracies al Bon Déu, per aquesta missa tant entranyable, en la que tots ens hi varem sentir molt be i en la que els nens de la catequesi que estaven allà en el primer banc, es van sentir joiosos i alegres amb el testimoni dels seus pares, fent un servei a l’església, i donant la coherència que tot infant necessita entre la parròquia i la família.

Que Nostre Senyor il.lumini sempre el cor d’aquestes famílies, en aquest camí tant meravellós de la educació dels fills, en els valors i en l’amor a Déu i al proïsme.

                                Fins aviat.