En aquests dies si caminem pels carrers de la nostra ciutat ens adone’m que l’estiu ja s’ha acabat. Les voreres s’omplen de les fulles que cauen dels arbres, deixant al descobert el tronc i les branques, “nuesa natural de la tardor” que juntament amb la fredor de l’hivern, serà el punt i final d’aquest any 2010, en el que tanta gent ho ha passat molt malament. Veient tot això, jo penso que la nostra existència es com una roda que gira com les estacions de l’any.Quant som molt petits i comence’m a viure la gran aventura de la vida ens trobem “en la nostra primavera” on el que més ens agrada son els colors de tot el que ens rodeja i fer moltes corredisses. Desprès quan som joves, tenim ganes de fer moltes coses, tenim projectes, idees noves, volem millorar el món i ens movem molt, perquè el bon temps de la nostra vida ens ho permet de fer-ho; “és l’estiu del nostre camí”. Desprès quan ja no som tant joves i ens trobem amb moltes responsabilitats i amb etapes dolentes sigui per malaltia o feina, es llavors quan ens trobem “en plena tardor de la nostra vida” els nostres projectes s’han anat transformant en les fulles que al caure van quedant enrere en el temps. Finalment ens arriba l’hibern de la nostra existència el qual es una etapa en el nostre camí en la que podem fer balanç dels moments de felicitat, dels moments de tristesa i sobre totes les coses pensar que mai hem estat sols, Jesús sempre ha estat al nostre costat i quan en una etapa dura de la nostra existència s’han tancat totes les portes, Ell ens ha obert una finestra i sempre hem tingut el aire fresc i pur que només ens pot donar la seva companyia.
Per això jo penso, que li hem de demanar amb tot el cor, tant si estem en l’estiu com en l’hibern d’aquest camí que pas a pas anem recorrent, que aquest any que vindrà, porti la llum i l’esperança a tanta i tanta gent, que degut a la mala situació econòmica i al atur, es troben en aquella etapa de la porta tancada, que tots ells trobin en Jesús quant Ell els obri la finestra, aquell aire fresc i pur que els permeti sortir d’aquesta situació de desànim i d’angoixa.
Fins aviat.