Moltes vegades penso en aquesta vida nostra plena de problemes, de moltes dificultats a resoldre,sensació penosa de dolor físic o moral i moltes etapes dolentes en les que sembla que això que ens fa patir no acabarà mai. I és llavors quan jo crec que ens hem de sentir més aprop de Jesús que mai; Ell és l’únic que ens pot ajudar a superar tot el que ens esta passant. Penso en Jesús, quan estava físicament aquí a la terra i quan la gent se li acostava per tocar-li la túnica, perquè sabien que Jesús els escoltava quan li exposaven els seus problemes.No estem en aquella època, però si tenim a Jesús al nostre costat, això dona molta pau i felicitat dins el nostre interior, i per moltes angúnies que passem, la joia d’estar amb Jesús ningú ens la pot prendre. Si després de una època dolenta en be una de bona, donem-li gracies a Déu i continuem demanant-li que sempre sigui al nostre costat no sigui cas que algú ens digui.-“Només et recordes de Santa Bàrbara quan trona”.
També crec que aquesta vida es com un viatge ple d’incomoditats i també de moments bons, els que passem al costat dels nostres companys de trajecte, que son els nostres germans, i amb els qui compartim tot el que portem en les nostres maletes de viatge.
Que Jesús ens ajudi a tots, per poder arribar al final del trajecte, portant sempre un somriure en els nostres llavis.
Ho veieu així?