Avui el meu pensament vola cap a un grup de persones a les quals tractem, apreciem molt i les considerem de la nostra família. Però en el fons, no meditem en profunditat tot el que han deixat de fer, per seguir en cos i ànima a Jesús, sense limitacions i a la vegada ensenyar-nos a tots nosaltres a trobar la pau i la felicitat de saber, que Jesús esta sempre al nostre costat.Com ja haureu endevinat, estic parlant dels nostre mossens, aquestes persones de vida entregada al proïsme, de vigilar que tots els àmbits de la parròquia funcionin; de preocupar-se dels pobres, dels malalts als qui se els porta la comunió i que encara que hi ha un grup de feligrès-sos que fan aquest servei, a les persones que no estan bé sempre els agrada que el mossèn vagi a visitar-los. La catequesi també es una feina molt gran per a ells, i procura’n sempre que tots els nens i pares es sentin com a casa; i molts més serveis que constantment han d’atendre amb tota l’alegria i paciència que només Jesús els hi pot donar.
Jo penso que tot això és un dels miracles del nostre temps, doncs aquests joves veien totes les ofertes que hi han al nostre voltant i sent persones capacitades i amb molt de talent, diuen aquest sí, que els uneix en profunditat a Jesús i els fa seguir un camí que no és pas de roses, sinó moltes vegades, de problemes i mals de cap que procura’n solucionar-los, deixant a vegades de dormir les hores que son necessàries.
Que Nostre Senyor els ajudi sempre i ens ajudi a tots nosaltres a saber donar-lis la nostra petita ajuda en el que tots bonament podem fer, i saber veure en el seu rostre com en el de tots els nostres germans, aquest Jesús de Natzaret que també ho va donar tot, inclòs la seva vida, per mostrar-nos a tots el camí de la salvació el qual ens donarà la pau i la felicitat total en el nostre interior.
Fins aviat.