Al començar a escriure aquest pensament setmanal, sento en el meu cor, el record entranyable de tots els nostres germans de la catequesi especial, que en aquest dissabte passat varen rebre de mans del Sr, Bisbe el sagrament de la confirmació.Em va produir una impressió d’alegria, veure les seves cares il-lusionades i satisfetes en tot el que allà s’estava produint.Una vegada més tot va sortir a la perfecció, gracies a aquests monitors d’aquesta catequesi tan estimada per tots nosaltres, els quals tenen una humanitat molt gran en totes les seves activitats de l’esperit, que exalten els seus valors cristians, per això Jesús els ajuda en tota la seva tasca a ésser una mediació en totes aquestes persones a l’hora d’ensenyar l’Evangeli de l’amor que tan de bé els pot fer en el seu camí per la vida, no massa fàcil per tots ells.
Fa uns anys, en el any 93 concretament un dels meus fills també es va confirmar en aquesta catequesi tan especial i tan plena d’amor. Dono moltes gracies a Nostre Senyor perquè en aquells moments el meu fill va rebre aquest sagrament amb tota l’il-lusió del món. Els que som pares d’un d’aquests joves, sabem prou bé, que en moltes etapes de la seva vida es cansen de fer coses, i moltes vegades també els costa acceptar la seva situació, però jo penso que Jesús esta sempre al seu costat i també al costat de tots els seus companys, perquè així com la seva catequesi es especial, per Jesús tots ells son també especials i els estima i els protegeix en cada moment de la seva vida.
“Gracies catequistes per tota aquesta feina tan ben feta”.
Fins aviat.