A vegades tots els records de la nostra vida, s’acumulen en el nostre pensament i ens fan veure, com en una pel-lícula d’aventures, tota l’etapa recorreguda des de el nostre naixement fins al moment present. I es aquí on el meu pensament s’atura i se n’adona d’aquest regal tan meravellós del nostre creador com es la vida.Per això en tots els moments del dia hem de donar gracies a Nostre Senyor, per la fe que ens dona i ens ajuda a viure sense por per la esperança, quan els problemes de la nostre existència es fan molt durs i feixucs i per la caritat envers a tots nosaltres que encara que moltes vegades fallem en el nostre camí, Ell mai ens falla, sempre està al nostre costat i el seu perdó es transforma en ajuda i en pau per els nostres cors.
Santa Teresina del nen Jesús deia: Què hi fa Jesús meu, si ensopego a cada cantonada? És precisament aleshores quan m’adono de la meva feblesa, i aquest és el meu benefici. Tu, Jesús, veus que sóc molt feble i que sóc incapaç de fer res i és en aquests moments quan més desitges de dur-me en els teus braços.
(Carta a Celina 26-4-1888)
Fins aviat.