S’esta acabant un altre curs, un altre curs ple de activitats, de reunions, de festes compartides, de molta il-lusió per fer bé totes les coses, i amb el seu acabament, ens vindrà també el temps d’esbarjo, donant pas a la bonança de l’estiu que desprès de un llarg hivern, tots agraïm. Moltes vegades penso en el que deuria fer Jesús en l’arribada de l’estiu. De ben segur que també li agradava veure els arbres tan verds, i les muntanyes tan majestuoses rodejant els pobles i ciutats, con a sentinelles defensant el pas de tota la gent, que camina i habita sota els seus paratges.Jo crec que Jesús com a home veritable que era, “encara que a la vegada fos el Fill de Déu”, deuria tenir els mateixos anhels i il-lusions que tot ser humà, i per això m’agrada pensar, “que deuria fer Jesús en cada situació en la que nosaltres ens trobem”?.
Quan algú de la seva família estava malalt, Ell també es deuria preocupar, encara que confiés plenament en el Pare; i crec que es deuria preocupar perquè Ell estimava i quan s’estima et preocupes, perquè sempre vols el bé per tots els teus. Però Jesús tenia una diferència molt gran amb tots nosaltres, “la seva fe veritable en el Pare”, una fe i una confiança que li feien dir, “que es faci la teva voluntat i no la meva” i no qüestionava el que Déu ens te preparat per tots nosaltres. Es aquí on tenim tots plegats el veritable testimoni de Jesús, en totes les circumstancies de la nostra vida, i encara que ens costi, hem se saber dir a Nostre Senyor—“Déu meu que es faci la teva voluntat i no la nostra”, perquè els teus camins son uns altres, i tots nosaltres al teu costat som tan petita cosa que no podem pretendre d’entendre tot el que Tu vols per aquests sers humans que som els teus fills”.
Fins aviat.