Avui i en aquesta setmana de pregària i de meditació per a tots els cristians, penso en aquelles paraules de l’Evangeli que es van dir fa més de 2000 anys. “Crucifica’l, crucifica’l.-“, és el que deia el poble. Volien matar a Jesús solament perquè el seus ensenyaments eren un camí diferent, era el camí de l’amor i del perdó, de ajudar-se uns em els altres encara que fossin considerats molt pecadors.Per això penso en el dia d’ahir quan l’església es va omplir de palmes i palmons, exactament el mateix que en l’entrada de Jesús a Jerusalem i que quatre dies desprès el volgueren crucificar; els era molest que curés a la gent en dissabte i els perdonés els pecats.
En el nostre temps també la paraula perdó molesta. En aquests últims dies els mitjans de comunicació no paren de dir que ja estan cansats de tan sentir al Papa demanar perdó i disculpes per tot el que l’Església no hagi fet prou bé i que s’ha d’exigir que pagui per tot el que no ha fet bé. L’Església som tots nosaltres, un al costat de l’altre fins arribar al Papa, ¡ paper molt difícil!, al menys jo ho veig així.
I em ve llavors a la memòria aquelles paraules terribles que ja he dit abans—“crucifica’l, crucifica’l”- aquest home va amb publicans i pecadors i parla amb prostitutes. Per això demano a Nostre Senyor, que en aquesta setmana santa, no deixem mai sol a Jesús, i segur que Ell ens ajudara a tots a ser forts, nets de cor i llum per els qui no tenen la sort de creure en Ell, però sobre totes les coses ens ajudara a estimar de veritat a tothom, sense odis ni rancors, perquè jo crec que és amb el perdó i l’amor que la nostre església es farà cada vegada més forta i plena de llum i més digna de tenir a Jesús dintre d’ella.
Fins aviat.