Hem arribat a la joiosa nit de la Vetlla Pasqual. Tots estem contents. Jesús ha ressuscitat, i tal com ens ha dit el mossèn fa una setmana en la missa, això es una cosa molt gran, la més gran de tot l’any.- “¡ I tant si ho es!” a vegades jo penso que quan parlem, o escoltem, no hi donem la importància que realment tenen totes les coses, ¡les hem sentit tantes vegades!, però si ho meditem, si aprofundim en el seu significat, ens adonem que la resurecció de Jesús es un acte tant voluminós i tant sorprenent en quan a amor i generositat envers tots nosaltres, que no hi han suficients paraules per la seva descripció.També penso que a part de ressuscitar d’entre els morts, i de pujar al cel al costat del Pare, també ressuscità en el nostre cor. Tot el seu missatge, tot el seu evangeli queda impregnat en el nostre interior i això es transforma en una tasca voluntària que ens deixa a tots nosaltres, escampar la bona nova a tota la humanitat. És fia de nosaltres pobres pecadors com es va fiar de uns pobres pescadors i de unes dones del poble per seguir el seu camí, l’únic camí que ens ensenya a estimar a tothom.
M’agraderia molt que en aquesta Pasqua que tots estem vivint, en aquests moments, la llum de Jesús il-luminés a tanta gent que veuen l’Església, fosca, tenebrosa, i grisa, en lloc de veure-hi el seu missatge d’amor i la seva tasca de caritat per els qui no tenen res, de consol per els qui estan malalts, de servei i d’amistat per els qui estan a la presó i on tantes persones dediquen les seves hores lliures en visitar-les. Per a mi això és l’Església, l’Església de Jesús i encara que moltes vegades fallem, Ell ens ajuda sempre a aixecar-nos, per això ressuscita cada any en el nostre cor i de mica en mica podem ser millors persones.
Fins aviat.