Avui penso amb tantes i tantes persones que passen per alt, tot el significat de “la Setmana Santa” i sobre tot de “la Pasqua”. La seva única preocupació és que no els falli l’avió per anar de vacances i gaudir i treure profit de la vida que segons diu-ent es molt curta. I la gràcia de tot això, és que la majoria d’ells a part de prescindir de l’Església, son molt bona gent, sobre tot “en ajudar i en creure en l’ésser humà”. En una paraula son dignes d’admirar com a persones. I llavors penso en Jesús. Penso en el calvari, aquell turó on va patir tant, per ensenyar-nos el camí que tots nosaltres hem de seguir amb alegria i felicitat, ja que després del calvari ve la resurrecció, punt culminant de la nostre fe.Han passat més de 2000 anys però el nostre desig és acompanyar Jesús en aquests dies de Setmana Santa. Ell ens comprèn i ens ajuda a superar els obstacles, quant entre tots l’ajudem a portar la creu. També penso que aquesta fe que Nostre Senyor ens dona, és el tresor més gran que tindrem mai en aquesta vida, perquè la fe ens dona l’esperança i la confiança de que Jesús sempre esta amb nosaltres i és el nostre refugi en tots els moments obscurs de la nostre vida.
Gracies Senyor, per tot el que ens dones cada dia, i quant acabi el nostre camí per la terra, i ens trobem tots, allà on ets tu, abraçar-em a tots aquests germans nostres que s’en van anar de vacances, però que en el fons del seu cor i sense ells saber-ho també seguien el teu camí, i tu que ets bondat infinita també els voldràs al teu costat. L’únic que ells s’hauran perdut es gaudir de la felicitat que produeix tenir la fe viva dins del cor.
Bons dies sants a tot-hom.