Al acostar-se la diada de Tots Sants i també la dels Fidels Difunts, el meu pensament vola cap a tantes i tantes persones que han deixat petjada en les nostres vides, i que el seu record viurà sempre en el nostre cor. Tots ells han estat al nostre costat, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, però sempre procurant fer el bé i ajudant-nos a nosaltres a ser millors en tot moment. Per això jo crec, que gracies a la bondat i la misericòrdia de Nostre Senyor, han arribat a la santificació i poden gaudir per sempre de la llum i la companyia de Jesús allà en el seu Regne.-També recordo, “segurament com molts de tots nosaltres” a la meva mare i el meu pare, ells em van estimar molt, i van fer molts sacrificis per que no em faltés res, “estudis, menjar, vestit”; van ésser uns anys molt difícils, però ells com molta gent en aquest país van lluitar per un món millor ajudant sempre a tots els que necessitaven quelcom cosa; i sobre tot vaig rebre d’ells el més important per un ésser humà, el amor i la dedicació d’uns pares, tresor inigualable per tota persona humana.
Que la pau sigui per a tots els qui ens han deixat.